Fa uns dies ja vaig veure el cartell del musical RENT al teatre d'Auckland. Em va fer enrecordar, fa uns quants anys enrere, quan la meva estimada germana Muntsa va anar a Londres i va tornar amb les seves Martins i havent vist el musical de Rent. A partir d'aquest dia, durant unes bones setmanes abans d'anar a dormir cada dia escoltavem el cd del musical... T'enrecordes munjatóoooo?????
Doncs res, que avui l'he anat a veure. La música awesome :-). Les veus increïbles. En definitiva, que m'ha agradat molt.
Pages
dijous, 6 de maig del 2010
dilluns, 3 de maig del 2010
St Jordi, Waitakere & Goat Island
Diada de St Jordi, una de les festes més boniques de la nostra terra. Tot i estar a l’altre cantó del món el dia ha sigut bonic igual. El gentleman del Morató ha regalat una rosa a cada noia de la classe :-), i llavors ens hem regalat el llibre. Per ell “Lost in translation – NZ Stories” i per mi “Norwegian Wood” de Haruki Murakami (tòkio blues, en català).
Per tancar la diada vam anar a sopar per despedir el Malte, que marxava d’Auckland per anar 6 setmanetes de no res a voltar per Austràlia. Acabem la nit una mica tard i l’endemà ens hem de llevar dora perquè anem a Waitakere Ranges, west of auckland.
Lloguem 2 cotxes i ens dirigim cap allà. Primera parada al centre d’informació on hi ha unes vistes molt boniques.
Llavors seguim cap a Karekare beach, una platja inmensa, que dona al mar de tasmània, desèrtica, enmig del no res.... :-)
Al costat de la platja visitem una cascada.
Després anem cap a Piha beach, platja famosa pels surferus. Pugem a una roca que hi ha al mig de la platja per observar les vistes.
Després anem cap a fer una caminadeta d’una hora per veure una altra cascada.
Acabem el dia veient la posta de sol des de Piha. Les imatges valen més que mil paraules...
Següent cap de setmana, és a dir aquest. Divendres sopar a can Morató amb uns quants de classe. En Gerardo, de Pamplona ens cuina espaguetis a la carbonara.
Ahir vam anar cap a Goat Island, una reserva marina. Lloguem 2 cotxets, rosa i verd (fem riure...), i anem cap allí.
Quan arribem em foto de lloros empaitant un ànec, no comments... Faig un capbussó amb una aigua fresqueta fresqueta.
El mar està una mica esverat i quan anem a llogar els neoprenos per fer snorkel ens diuen que no veurem res. Decidim anar cap a Pakiri beach, on es pot muntar a cavall per la platja. Primer ens diuen que no ho podem fer perquè s’havia de reservar. Llavors no sé perquè, deurien veure calerons calerons, ens diuen que si que podem.
Estem una horeta mes o menys amb els cavalls. Als primers 5 minuts ens foten passar per un riu i acabem tots amb els peus xops (menys la Dori i jo que portavem unes bones catiusques que primer van fer molt riure a la gent, i seguidament van passar a fer enveja ^^ ). Sense tenir en compte que el meu cavall estava mig xalat i encostipat, va ser una molt bona experiència. Awesome!!
rainbow
vinga, capbussada
Acabem veient el sunset a una platja que ens venia de cami, cuyo nombre no me acuerdo.
Avui diumenge hem anat a visitar en Roset, la Rachel i en Roset Jr, en Lauchland. Un nen so cute and so sweet :-)
diumenge, 2 de maig del 2010
Tornem a canviar
Fa cosa de dues setmanes, l'Anne, alemanya que vaig coneixer la primera setmana a un backpackers a northland, em va dir que buscava companya de pis, ja que els seus flatmates canviaven, una parella de xilens. Sense pensar-m'ho dues vegades li vaig dir que d'acord. Els canvis sempre son bons.
Així que vaig marxar del homestay la setmana passada. Per una part em va fer pena, ja que tenia molt bona relació amb la família. Converses, bon menjar, casa gran, barri benestant... Però ara estic al centre, i s'agraeix, ja que en aquest país el transport públic podriem dir que és una merdeta.
Aquí amb la família el dia abans de marxar.
El nou piset
Així que vaig marxar del homestay la setmana passada. Per una part em va fer pena, ja que tenia molt bona relació amb la família. Converses, bon menjar, casa gran, barri benestant... Però ara estic al centre, i s'agraeix, ja que en aquest país el transport públic podriem dir que és una merdeta.
Aquí amb la família el dia abans de marxar.
El nou piset
amb l'Anne
habitació
vistes des del menjador - és un 17è pis
dijous, 29 d’abril del 2010
2 weeks ago
Dissabte a la tarda, després d’anar a fer veure que estudiava a la biblio, varem anar a Panmure, un barri d’Auckland, a fer Indoor Rock Climbing, és a dir, Rockòdrom. Pensava que no me’n sortiria però it was successful.
Després del rock climbing vam anar a omplir el rebost i el dipòsit al port. 1R sopar fish & chips i llavors a l’Irish Pub.
Diumenge no tenia res a fer fins al vespre que vam fer una BBQ, així que vaig decidir a anar al Kelly Tarlton’s. Vindria a ser com un aquari però petit. La principal atracció són els pingüins i els taurons. Llavors hi ha uns 10 o 12 aquaris petits amb altres peixos. Els taurons, lo típic, un tunel. Res de l’altre món. Els pinguins els tenen a una sala que simula l’Antartic, i hi entres amb un carrilet i els pots veure molt d’aprop. Very cute!!!! Quan caminen fan molta gràcia!!! Plom, plom, plom... jijiji.
I aquí.... una PIRANYA, jijijijiji!!! jijijijijijijij :-)
Al sortir de Kelly TArltons arribo a peu cap al centre de la ciutat, 1 horeta caminant, amb sunset inclòs....
A les 7 BBQ. Mengem 2 snapers que el Malte va pescar la setmana anterior a un fishing trip. Després de 1 hora intentant fer foc 2 kiwis i un taradellenc acostumat a mengar botifarra a la brasa amb seques, en malte els treu les castanyes del foc. Bé, més ben dit, els hi treu els diaris del foc, que no castanyes (que per cert, fent la barbacoa vam descobrir que es diuen chestnuts). En fi, que el menjar molt bo.
A les 7 BBQ. Mengem 2 snapers que el Malte va pescar la setmana anterior a un fishing trip. Després de 1 hora intentant fer foc 2 kiwis i un taradellenc acostumat a mengar botifarra a la brasa amb seques, en malte els treu les castanyes del foc. Bé, més ben dit, els hi treu els diaris del foc, que no castanyes (que per cert, fent la barbacoa vam descobrir que es diuen chestnuts). En fi, que el menjar molt bo.
Els dimarts he començat un nou curs. Japanese. El Professor Mr. Isobe ha començat un curs de 15 minuts cada dimarts.... Jijijiji. It’s funny!
dimecres, 14 d’abril del 2010
cap de setmana esportiu
Divendres va ser l’últim dia del cole del Felipe, un brasiler que va estar a la meva classe durant 5 setmanes. Se li ha acabat la bona vida i ja torna cap a la seva terra. També era l’últim dia d’una japonesa, la Misako (sí, com els bolsos). Un cop acabades les classes, a 2/4 de 4 vam anar cap al Harbour a un bareto per despedir-los i a fer unes cervesetes.
Dissabte al matí em llevo i em trobo que el que van ser els meus germans de homestay canvien de casa, un xinès ben rarot que xarrupa quan menja espaguetis.... èeeek.... i una koreana, així que toca ronda de fotos. Després em decideixo anar de compres a un centre comercial que tot són botigues outlet. No trobo res que em convenci, a part gairabé tot és roba d’estiu, i ara el que necessito son Warm Clothes, que s’acosta l’hivern. Dino barat i ràpid, o sigui McDs. Havent dinat em trobo amb els cumpanyerus del “col·lègit” i anem a veure un partit de Rugby, oh yeah. Blues (Auckland) vs Stormers (Sud Àfrica). Vam animar els Blues de valent, però van perdre des dels primers 5 minuts. Són uns animals jugant.. sembla un camp de batalla...
Diumenge em llevo a les 7, OMG!!! Perquè toca.... MADRIT – BARÇA!! Uaaaau :-) Veiem el partit amb uns quants Madriles, jijijiji.... pobrets.... =D
Després de la victòria anem al One Tree Hill amb el Morató. Un park format sobre volcans. Des del summit podem observar una bona panoràmica de la city, i ens fem un bon repertori de fotos lluint orgullosos la nostra samarreta.
Ahhhhhhh!!!!! El parc està ple de xaaaais!!!! Però no es deixen tocar... :-( Quan veuen algú foten el camp corrents, snif snif.
Quan arribo a casa em trobo amb 2 “nous germans”, un brasiler i una brasilera que estaran a Auckland per 2 mesos.
diumenge, 4 d’abril del 2010
Visites 2a part
El dijous vam anar a sopar al poblat maori. Ens van rebre 7 maoris amb canoa arribant pel riu. Tot molt mistic. I llavors ens van fotre a un centenar de turistes a dins duna carpa maori i van apareixer a "l'escenari" uns 15 maoris, 4 dones i la resta homes, amb un caporal. Van cantar, ballar i finalment van fer la haka. Ens van tenir una hora entretinguts, pero tot bastant turistic. Un cop van acabar el jaleo, vam anar a sopar el tipic "hangi". És xai, pollastre, patates i una especie de moniatos tot cuit a sota el terra, i es cou amb lescalfor de les pedres volcaniques. El menjar correcte.
Havent sopat vam veure kiwis!!! Ens vam portar a una espècie de zoo (Rainbow Springs), i vam poder observar els kiwis en activitat, ja que són nocturns. Això sí, en una gàbia a la que vam poder entrar.
(haka)
(hangi)
Havent sopat vam veure kiwis!!! Ens vam portar a una espècie de zoo (Rainbow Springs), i vam poder observar els kiwis en activitat, ja que són nocturns. Això sí, en una gàbia a la que vam poder entrar.
L'endema ens vam llevar dora i vam anar cap al Tongariro National Park. De cami vam poder observar la immensitat del llac Taupo, amb els volcans del tongariro n.p. de fons.
Vam arribar al parc al migdia. Alla ens esperava el nostre hotelet, el Chateau Tongariro. Un hotel que es va construir al 1929, i diuen que es l'hotel mes amb mes bones vistes de tot nova zelanda. Realment la situacio era immillorable.
Descarreguem maletes i ens dirigim a pujar al volca ruapehu amb telecadires (a l'hivern es una estacio desqui). Sem fa estrany pensar que a l'hivern s'ompla d'esquiadors, ja que tot son roques volcaniques d'un tamany forsa gros. Des de dalt del telecadira podem veure tota la zona del Tongariro national park, format pel mont ruapehu, el tongariro i el Ngauruhoe (volca conegut per la triologia del senyor dels anells).
A la tarda fem una caminada de 6 km's pel parc, on podem veure unes vistes molt boniques del volca Ngauruhoe, i tambe veiem unes cascades. Sopem a l'hotel i anem a fer nones.
Descarreguem maletes i ens dirigim a pujar al volca ruapehu amb telecadires (a l'hivern es una estacio desqui). Sem fa estrany pensar que a l'hivern s'ompla d'esquiadors, ja que tot son roques volcaniques d'un tamany forsa gros. Des de dalt del telecadira podem veure tota la zona del Tongariro national park, format pel mont ruapehu, el tongariro i el Ngauruhoe (volca conegut per la triologia del senyor dels anells).
A la tarda fem una caminada de 6 km's pel parc, on podem veure unes vistes molt boniques del volca Ngauruhoe, i tambe veiem unes cascades. Sopem a l'hotel i anem a fer nones.
L'endema ja agafem carretera direccio Wellington. Pel cami volem pujar al Ruapehu per l'altre costat, ja que la Katarina, la meva mare del homestay m'ho va recomanar, ja que ella va estar treballant alla uns 10 anys. Anem a una gasolinera perque ens indiquin com arribarhi i ens pregunten que sens hi ha perdut alla, que el dia esta molt tapat i no veurem res. Ho deixem correr i seguim direccio wellington. Al cap d'unes 4 hores conduint per carreteres de mala mort, plenes de camps amb xais i vedellets hi arribem.
Per comensar la visita a la capital agafem el cablecar, un funicular que ens puja a un turonet on podem divisar tota la ciutat i el mar de fons. Un cop dalt fem un volt pels jardins botanics. Sopem al port.
Avui ens haviem guardat el dia per anar a fer compres per la ciutat, pero, ens llevem i tot tancat. Diumenge de pasqua! Aixi que anem a visitar el museu, el Te Papa. El museu es molt interessant pero el visitem rapid. Dema potser m'hi tornare a passar un ratet. Hem dinat a un Irish Pub, i ara els pares ja han marxat. Jo estic a un Backpackers despres d'haver fet un altre tomb per la desertica wellington. Suposo que en dies normals hi ha mes ambientet.
Fotos quan escrigui des del meu ordinador. By the way, perdo per les faltes, a aquest teclat no hi ha accents ni c trencada.
Per cert, avui hem canviat l'hora. Horari d'hivern. Ara ens en portem 10 enlloc de 12. Mes dificil fer la conversio... tot i que res de l'altre mon.
dijous, 1 d’abril del 2010
1a Visita a les Antípodes
El dissabte passat van arribar els Srs. Parets. A les 10 del matí ja estaven a punt per anar a trotar. Vam donar un voltet per Auckland i vam dinar al port. Havent dinat, van fer una migdiadeta, i jo vaig aprofitar a anar a la super piscina-spa de l'hotel. Per acabar el dia vam visitar Albert Park i va sopar a dalt de l'sky tower, al restaurant Orbit, que és giratori.
Diumenge vam anar a Rangitoto Island, el volcà que hi ha davant d'Auckland, i com que ells ja són una mica de l'inserso... vam agafar una jardinera-tractor que ens va fer un tomb pel volcà, i llavors vam haver de pujar unes 500 escales fins a dalt el cràter. Van poder disfrutar d'unes vistes d'Auckland immillorables :-)
Al tornar vam parar a dinar a Devonport, un barri molt bonic per les seves cases victorianes.
Dilluns i dimarts van anar cap a Bay of Islands, però no van enganxar gaire bon temps. Jo vaig començar el curs per treure'm el First; m'examino el 15 de juny... Ara que tinc una fita marcada suposo que hauré "d'estudiar" més. Ja veurem.
Ahir dimecres vam marxar d'Auckland cap a Rotorua, i a mig camí vam parar a les Waitomo Caves. Vam trobar un grup de 4 mexicanitus que tenien un guia que els feia les explicacions amb la llengua veïna, i vam preguntar si ens hi podiem enganxar. Resposta afirmativa. Vam veure bastantes estalactites i estalacmites, res no vist a la nostra terra, però llavors... vam agafar una barqueta a dins la cova, i de cop i volta tot el sostre ple de larves lluminoses! Semblava que miréssis el cel en un dia estrellat. Molt curiós. Els maorís no deixen fer fotos a dins les coves. Si busqueu a la Wikipedia potser trobeu alguna cosa.
A mitja tarda vam arribar a Rotorua i vam començar a sentir olor a OUS PODRITS. Està ple de fumaroles, i sulfarates... Tota la ciutat fa pudor a sofre. Avui al matí hem anat al Wai-o-tapu, un parc termal. A les 10 del matí han fet "explotar" un geiser artificialment. Hi han fotut com una mena de sabó que han dit que no contaminava, i ha començat a treure espuma i de cop i volta s'ha aixecat un geiser d'uns 15 metres. Curiós.
A dins del parc hem vist piscines de sofre, coves amb sofre, piscines de bombolles amb fang, una piscina que en diuen de xampany que és de color vermell i blau... Pudor a sofre, soroll d'aigua bullint, tot el bosc treient fum a diferents punts, i uns paisatges molt diferents i interessants.
Per dinar, atenció osset faluc, FESTIVAL DE FREGITS!
Ara al vespre anirem a un poblat maorí, on ens faran danses i rituals dels seus i ens faran un sopar típic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
