Pages

dijous, 9 de setembre del 2010

Tornant a la normalitat lentament

La cosa lentament va tornant a la "normalitat". 

Com a primer pas, ja no cal bullir l'aigua 3 minuts abans de beure. Era una mica annoying... bullir 3 minuts i esperar que es refredés... 

Ja es pot caminar i conduir per gairabé totes les zones del centre, exceptuant parts on hi ha edificis completament derruits que bloquegen el pas. 

Caminant per la ciutat es respira tristor. Ple d'edificis esquerdats, bombers, arquitectes, soldats, ... Si els novazelandesos ja són simpàtics de per si la cosa ha millorat. Tothom se saluda pel carrer i es pregunta com estas...

Pel que fa els edificis tots han hagut o estan sent revisats per tècnics, per veure si s'hi pot viure, s'han de fer reformes o derruir. L'escola està tancada, ja que l'edifici del costat té problemes i recomanen que no es facin classes per si passa alguna cosa. Les rèpliques són bastant fortes i hi ha edificis que s'han de tornar a revisar.
La meva antiga casa l'han donat per perduda i l'hauran de derruir, quina tristor... La casa on estic ara no té cap mena de defecte, és bastant forta.

Les rèpliques van seguint, primer van dir que durarien una setmana, ara diuen que n'hi pot haver fins d'aquí uns mesos, pero cada vegada més petites i menys freqüents. La gent comença a estar cansada del rebombori... La veritat que les rèpliques durant el dia poden arribar a ser divertides, però les del mig de la nit se les podrien estalviar...

Aquí uns links interessants:

Mapa interactiu amb totes les rèpliques

Aquí es poden veure les últimes 30 rèpliqes

I pel que fa a mi, avui ja he començat a fer els primers passos per deixar aquest país. 9 kg de llibres i roba enviats per correu postal, i compte del kiwi bank tancat. Ja se m'està acostant el final d'aquesta enriquidora experiència. 

2 comentaris:

  1. Ei xiqueta, no et posis moixa. Per sort, tot lo dolent passa, però per no tant bona sort, tot lo bo s'acaba. El que has de pensar és en tot el positiu que com bé dius t'hagi aportat aquesta enriquidora experiència (molts faríem el mateix si poguessim!) i esperar la propera ocasió :)
    Jo, com a seguidora del teu bloc, t'agraeixo l'esforç que has anat fent per mantenir-nos al dia de tot. I en el meu cas particular, em serveix per fer-me una idea d'on aniré d'aquí uns dies. Gràcies i sort!

    ResponElimina
  2. Dolo!! Gràcies pels ànims, la veritat que sí, tot lo bo s'acaba, pero ara a posar bona cara, hi ha mil llocs diferents per descobrir, el món no s'acaba a NZ :-)
    Pel que fa al teu viatge, ara que estaré per terres catalanes, si tens preguntes o quelcom, si vols ens veiem un dia i fem un cafetó.

    ResponElimina