NORTHLAND

Com que encara em quedaven uns dies abans de començar les classes, vaig decidir agafar un autobús per anar a trotar món. Aquí està ple d’agències que organitzen tours pel jovent. Així que dijous a les 7 del matí agafava el KiwiBus per anar a Northland, com indica el nom, la part nord de NZ.

RUSSELL

Arribo dijous al migdia a Paihia, la ciutat principal de Bay of Islands. Tot i que el dia no acompanya, està mig plovent i tot ennuvolat, amb l’Anne, una noia alemanya que estarà vivint a Auckland per 6 mesos fent un master en Comerç Internacional, decidim anar a Russell, a 15 minuts amb ferri. El ferri semblava una muntanya russa… el mar tot esverat, un mini ferri. I de cop i volta el ferri s’atura i comença a fer soroll… i el capità ens diu que estem enganxats amb algues!! Al cap d’un moment ja podem sortir i seguir rumb a Russell. The Rollercoaster Ferry!!!

Al cap d’una horeta  comença a sortir el sol i ens podem banyar!!

90 MILES BEACH & CAPE REINGA

El divendres toca anar cap al punt més al nord de NZ. Agafo el Kiwibus i cap amunt. Per enfilar cap al nord, agafem la 90 miles beach, que a diferència del seu nom, és una platja de 100 km’s! Impressionant. La recorrem quasi tota amb bus (el bus és especial i té unes rodes tipu tractor).

Un cop sortim de la 90 miles beach, ens aturem a una zona plena de dunes i practiquem SANDBOARDING. Impressionant. Fa un vent de mil dimonis, cosa que dificulta el sandboarding, però enfilem duna amunt amb una planxa de surf, i un cop dalt la duna, fiuuuuuu….. cap avall! Awesome!!

Després de treure sorra de les butxaques i de tot arreu, pugem a l’autobús, i al cap d’un ratet arribem finalment a Cape Reinga. Pels maorís és un lloc sagrat, on s’ajunten el mar de tasmània i el pacífic. Les vistes molt boniques.

Un cop arribat al punt més al nord, ja tornem a tirar cap avall, i parem al Kauri Forest, els arbres més grans del país. Realment són molt grans, però res a veure amb les sequoies d’EEUU.

Tot baixant cap a Paihia parem a menjar fish&chips a un lloc molt típic. Molt i molt bo.

(peixeteria on vam menjar el fish&chips)

BAY OF ISLANDS

Dissabte vaig agafar una excursió amb barco per tota la bahia per veure les diferents illes i per nadar amb dofins.

Malauradament no vam trobar dofins (es troben en un 95% dels casos). Mala sort.

Tot i així el dia va ser genial. Vam arribar fins al punt més llunyà, al Hole in the Rock, una roca amb un forat al mig (el vam traspassar perquè feia bona mar).

Després de un passeig per les illes de somni, ens vam aturar a una per fer un bany, exactament a Urupukapuka Island. Com es veu a les fotos, l’aigua cristallina, i semblant a un paradís. I, per fer-ho encara millor, platja amb gespa!! Aquí és el que es porta... quasi no hi ha sorra, i de cop i volta un prat tot verd. 

Durant tot el dia les vistes molt boniques. Aquí una mostra.

(black rocks)

PAIHIA BEACH

Diumenge dia de relax a la platja, simplement sense fer res, amb una noia alemanya, una noia anglesa i dos alemanys. 

Un dels nois alemanys es va dedicar a buscar musclus per la platja (està ple), i els vam cuinar (els alemanys viatgen amb una furgoneta i duien de tot dins, així que van treure un camping gas). Els vaig ensenyar com s’havien de coure, ja que se’ls volien menjar crus! Els que ens vam atrevir els vam provar i molt bons.

(el cuiner)

(aquí els musclus són verds...)

(mmm... molt bo!)

A les 3 de la tarda abandonava paihia per tornar a la ciutat.

Un cap de setmana llarg perfecte!!

Rangitoto Island

Avui m’he llevat ben d’hora per tal d’agafar el ferri que sortia del port d’Auckland a les 9 del matí, destí Rangitoto Island.

Rangitoto és el con volcànic més gran i jove d’Auckland. Va emergir del mar fa 600. La seva alçada és de 260m. Així que, amunt s’ha dit.

La vegetació és espectacular, del mig de la roca volcànica surten tot tipus d’espècies, falgueres de tots tamanys, Pohutukawa tree (és un arbre típic que fa flors vermelles durant el Nadal, i duren unes setmanes; jo ja els he vist sense flors), molsa de tots tipus…

Després d'una hora caminant amb una xafugor horrorosa he arribat dalt del crater. Les vistes d’Auckland han sigut molt boniques, tot i que avui feia un dia bastant ennuvolat.

Domain Park

Domain Park és un parc de 75 hectàrees de terreny (déu n’hi do!). Dins del parc està ple d’esplanades de gespa on la gent juga a Rugby, Futbol, Criquet… també fan concerts a l’aire lliure, la gent va de picnic (així mateix ho vaig fer jo, amb la Puig i Alberto, i els de la seva classe, ja que l’Alberto feia anys).

 Winter garden:

Al Domain Park també hi ha el museu d’Auckland, que està dedicat a la Cultura maorí i de les illes del pacífic, de l’entorn natural (entre ells els volcans), i la guerra.

  

Pel que fa als volcans, la ciutat d’Auckland està construida sobre de 50 volcans. La última erupció va ser la del Rangitoto, fa 600 anys. En el museu explicaven que ningú pot preveure quan serà la propera erupció. Tot i així, tenen un pla molt ben establert per quan es produeixi la següent…

Primer dia

Ahir, després d’unes 34 hores vaig arribar a la residència. Bé, més que residència és com una mena d’hotel, que va per setmanes. M’estaré aquí, de moment per 4 setmanes.

Després ja veurem si trobo alguna altra cosa.

Aquí va una foto de l’habitació.

Avui al matí m’he llevat ben dora, no per gust, sinó pel jet-lag. A les 6 del matí estava ben desperta. He anat a intentar trobar un supermercat normal. No hi ha hagut éxit. Aquí al centre només hi ha supers tipo “pakis”, on venen una mica de tot, i a la vegada res. He comprat 4 coses i apa, a veure si trobo una cosa millor.

El centre de la ciutat, la veritat és que no té gaire encant. Oficines, restaurants de menjar ràpid, restaurants asiàtics, bastanta gent pel carrer i molta xafugor. Bastant agobiant. Això sí, està ple de parcs, així que m’he comprat sushi i he anat a dinar a Albert Park. 

(vistes d'auckland city amb l'skytower)

Vols.

Els trajectes de moment bé.

De Londres a bankok tenia 2 lloques assegudes al costat… que juntament amb l’assafatu em donaven conversa i jo no sabia ben bé com contestar… sort que els he dit que anava a estudiar anglès a NZ i han abaixat el seu ritme de parlar. Al final ens hem pogut comunicar. L’assafatu m’ha dit que he d’esquilar com a mínim una ovella si vaig a NZ, ja vurem!

De bankok a sydney… se m’ha assegut un element tot curiós. Només arribar s’ha tret les sabates i les ha posat a una bossa de plàstic ben tancades. He entès rápidament perquè… fotien una catipen! Aquest bon home, no parava de menjar caramels (ha deixat tot el seu seient ple de paperets…), i després dels àpats es netejava les dents amb el raspall de dents (sense aigua ni pasta); allà, anar furgant. I jo que me’l mirava de reüll, vigilant que no em caigués cap reste del menjar que hem ingerit a l’avió.

Ara sóc a Sydney, esperant la connexió cap a destí final, Auckland. Havien de ser 5 hores, però l’avió de Londres a bankok ha sortit amb 2 hores de retard, així que ara només me’n toquen esperar 3. Que no sigui res.

Aquí a l’uruport de Sydney no hi ha wifi gratis, així que ja veurem quan puc publicar això al blog.

Apa, vaig a veure si m’acabo el llibre que he començat avui (mmmm bé, ahir.. bé, abans d’ahir. No sé el dia en què visc!).

Em faltava fer una cosa abans de marxar...

Ja ho tenim això!

Visat a punt, maletes a mig fer i àpats d'acomiadament...

Ja queda ben poc. D'aquí 2 dies ja estaré volant.