Pages

divendres, 17 de setembre del 2010

Últims dies per Aotearoa...

Setmana de comiats, ja arriba el meu final per terres novazelandeses.

Dimarts fem 4 cervesetes per casa amb els gabatxos al complet, Nico, Emilie, Olivier i Léo.

Dijous després de cuinar una truita de patates que enamora a tots el de casa, toca anar a l'Iconic, la meva farewell. Uns quants del cole i de les urban rooms. 

Divendres a matí vaig al cole a acomiadar-me de qui hi ha (amb l'earthquake l'escola està mig tancada).

saki (japan) anocha (tailand)


john (teacher)



A la tarda a acomiadar-me de la ciutat, surto a passejar ja que fa molt bon dia. A la tarda em trobo amb l'Anna i el Dan :-) Passem un ratet per casa seva i després anem a prendre algo pel centre per acabar de dir adéu a Chch. Al vespre em toca acabar (o millor dit començar) a fer la maleta de tornada. Quina feinada.

imatges de primavera






aquests kiwis són especialistes en senyals molt gràfiques...

Dissabte al matí en Jason, Koreanito de la nova casa on estic, em cuina un plat típic koreà abans d'anar a l'aeroport. Que mono, jeje. Em diu que m'he d'alimentar bé. Això es tradueix en que a les 10 del matí em foto vedella i arròs... Molt bo!! És vedella masserada amb una salsa molt dolça i soja. Per llepar-se'n els dits :-)



A les 12 em venen a buscar amb cotxet els meus pares de novazelanda, Anna i Dan (gràcies!!!!!), i em porten cap a l'aeroport. Un cop arribo a l'aeroport ve en Kakeru (japones de classe) per acomiadar-se de mi.



Després d'una hora i mitja arribo a Auckland. Per variar allà plou, quin horror!!! Com que tinc una maleta ben carregada la deixo a una consigna, i me'n vaig cap a Can Morató on passaré la nit, ja que el vol "gros" surt el diumenge al matí.

bye bye chch

A Can Morató celebrem la diada com déu mana. Estelada, senyeretes, i cantem els segadors :-) 



Després sortim a prendre algo pel port i una mica més tard arriba en kiwidaniel. Quan ja estem ben contents ens n'anem a l'apartament on sopem 4 salsitxes i au, al sobre a dormir!



Diumenge a primera hora ja abandono Auckland (gràcies per acollir-me murakiwi ^^ ), i vaig cap a l'aeroport. M'esperen 34 hores voltant per avions i aeroports. Que no sigui res!!!! 

I quina tristorr..... 


dijous, 9 de setembre del 2010

Tornant a la normalitat lentament

La cosa lentament va tornant a la "normalitat". 

Com a primer pas, ja no cal bullir l'aigua 3 minuts abans de beure. Era una mica annoying... bullir 3 minuts i esperar que es refredés... 

Ja es pot caminar i conduir per gairabé totes les zones del centre, exceptuant parts on hi ha edificis completament derruits que bloquegen el pas. 

Caminant per la ciutat es respira tristor. Ple d'edificis esquerdats, bombers, arquitectes, soldats, ... Si els novazelandesos ja són simpàtics de per si la cosa ha millorat. Tothom se saluda pel carrer i es pregunta com estas...

Pel que fa els edificis tots han hagut o estan sent revisats per tècnics, per veure si s'hi pot viure, s'han de fer reformes o derruir. L'escola està tancada, ja que l'edifici del costat té problemes i recomanen que no es facin classes per si passa alguna cosa. Les rèpliques són bastant fortes i hi ha edificis que s'han de tornar a revisar.
La meva antiga casa l'han donat per perduda i l'hauran de derruir, quina tristor... La casa on estic ara no té cap mena de defecte, és bastant forta.

Les rèpliques van seguint, primer van dir que durarien una setmana, ara diuen que n'hi pot haver fins d'aquí uns mesos, pero cada vegada més petites i menys freqüents. La gent comença a estar cansada del rebombori... La veritat que les rèpliques durant el dia poden arribar a ser divertides, però les del mig de la nit se les podrien estalviar...

Aquí uns links interessants:

Mapa interactiu amb totes les rèpliques

Aquí es poden veure les últimes 30 rèpliqes

I pel que fa a mi, avui ja he començat a fer els primers passos per deixar aquest país. 9 kg de llibres i roba enviats per correu postal, i compte del kiwi bank tancat. Ja se m'està acostant el final d'aquesta enriquidora experiència. 

diumenge, 5 de setembre del 2010

Aftermath

Aquí ja es respira tranquilitat. Hi va havent rèpliques, però res de l'altre món.
Aquesta nit es veu que n'hi ha hagut bastantes, i alguna de forta, però jo he dormit com un soc.
El centre de la ciutat esta tot encintat i no deixen passar a ningu, ja que hi ha moltes botigues amb els aparadors trencats i la gent entrava a robar.
Aquí unes quantes imatges que he fet aquesta tarda, que he anat a donar una volteta.



























dissabte, 4 de setembre del 2010

Earthquake 7.1 Chch

No patissiu, aquí tothom està perfectament bé.

A les 4.35 del matí l'ensurt ha estat prou fort. Al primer moment em pensava que tenia una colla de delinquents que intentaven trencar la finestra o la paret, després ja ho he associat al terratremol. Un moment de pànic sense saber què havia de fer, una mica ofuscada... Ha durat una bona estona, diuen que uns 40 segons. En James m'ha començat a cridar desesperat que sortís de l'habitació i anés al carrer. Com he pogut enmig d'un núvol de pols he agafat la jaqueta i cap a fora al carrer. Un cop allà hi ha hagut una rèplica bastant forta al cap d'uns minuts, de 5.2. Hem estat al carrer uns 40 minuts i llavors ja cap a dins a la living room a dormir una mica als sofàs.

La meva habitació ha quedat una mica desencaixada, per dir-ho d'alguna manera, i ha sigut l'atracció turística de totes les urban rooms. M'he plantejat fer pagar entrada i tot...









what a mess...



habitació per fora...

Urban Bliss ha sigut la unica casa afectada de les urban rooms, i ni mes ni menys que la meva habitació. La Robyn ens ha buscat 3 noves habitacions i ens hem traslladat. El pitjor, fer les maletes. Sortien pedretes de tot arreu!! Encara en vaig trobant, crec que arribaran d'aqui una setmana i tot.

He anat a dinar a casa l'Anna i el Dan (catalanets que viuen a chch), ja que no tenia ni aigua ni llum. L'Anna en vista de que tenien de tot ha cuinat una deliciosa truita a mig matí. Tarda de How I met your mother, i cap a casa altre vegada abans que es fes fosc. Quan arribo ja hi ha llum i aigua altre vegada :-)

Ara els tremolors van seguint, ja són divertits i tot! Diuen que aquestes rèpliques poden durar una setmaneta.

Així que res, estem tots bé! Una experiència que no oblidarem mai :-) Apa, vaig a fer nones, que porto 20 horetes dempeus. A veure si tinc un despertar més tranquil....