Cap a Chch altre vegada

Avui ja acabem la ruta. Ens llevem i anem a tirar 4 fotos més del llac Tekapo, i tot seguit ja agafem el cotxe direcció Christchurch. A mig camí parem a Geraldine a fer un cafetó, i a l'hora de dinar ja estem a casa, on ens mengem un bon plat de pasta.

A la tarda anem a fer un tomb per la ciutat, prendre algo i a sopar un bon steak de fi de viatge!

Wanaka, Pukaki i Tekapo

Avui al matí anem a visitar Puzzling World, un muntatge que han fet aquí a Wanaka amb tot de saletes amb efectes òptics. Al sortir entrem al laberint, on ens hi passem una horeta i mitja, i gairabé abandonem per deseperació. Però, la Mari es concentra de cop, ens tornem a animar, i trobem la sortida. Quin agobio redéu!!!

hora D

laberint

Un cop sortim del laberint ens mereixem un bon cafetonet, ja que hem perdut totes les forces. Cafè amb trencaclosques, bona combinació.

Al sortir de puzzle world agafem camí cap als llacs Pukaki i Tekapo. Fem una carretera que passa per bona part dels alps, amb unes vistes molt boniques.

Parem a dinar al lake pukaki, i havent dinat ja anem cap al lake Tekapo, on fem una mini caminadeta per veure el llac des d'un turonet. Els arbres estan tots coberts de molsa, molt curiós.

pukaki

tekapo

Queenstown Again :-)

Avui hem decidit que tornariem a anar a Queenstown. La Mayola s'anima i vol fer Bungy, i jo em vaig quedar amb ganes de més...

Abans d'encaminar-nos cap allà anem al carrer més empinat del món, Baldwin Street. (no ho veig gaire clar, aquesta gent no han estat a St. Feliu...).

Després de pujar i baixar el carrer esbufegant una mica (no ens atrevim amb el super cotxe de lloguer....) ja prenem direcció Queenstown. A la 1 arribem al Kawaru Bridge, el primer puenting comercial. Allà ens apuntem i ens diuen que al cap de mitja horeta ja ens podem tirar :-). 

Fent cua veig que un tio es tira del revés, així que decideixo juntament amb un kiwi boig que hi ha per allà que nosaltres també ens tirarem del revés. I així va ser! Demano que vull tocar l'aigua, però al final la corda no arriba (potser millor, ja que els que es mullen surten escaldats (?) de fred). Backwards molt millor! 

AAAHHH...

Anem a dormir a Wanaka.

Yellow-eyed Penguins, Nugget Point, Moeraki Boulders, Dunedin

A les 6 del matí sona el despertador, ens fotem un cafè ben carregat i anem cap a la zona on ens van indicar els de la familia.

Arribem i ja hi ha 2 pinguins a la roca que ens van indicar. Al cap d'un ratet es van despertant els altres. N'arribem a veure uns 15, i veiem els més valents tirant-se al mar per anar a pescar.

La zona que ens han indicat està a prop del Nugget Point, on ens hi arribem per veure les vistes.

A quarts de 9 del matí anem cap a la unit a esmorzar com déu mana i a carregar el cotxe destí Moeraki Boulders, unes pedres gegants rodones que s'han format per l'erosió del mar i l'acumulació de sediments. Tenen un significat molt especial pels maorís.

vistes des de la unit

Moeraki Boulders

Dinem un hot dog a una terrasseta que hi ha per allà i a la tarda anem cap a Dunedin, on fem un tomet pel centre.

estació de tren

Fem un sopar molt sa, salted peanuts, olivetes, i guacamole casolà amb natxos, tot acompanyat amb la nostra patriconadora, Tui. Per acabar el dia, partideta de Pictionary.

Stewart Island

Avui al matí ens llevem i anem cap a Bluff, on s'agafen els ferris per anar cap a Stewart Island, la 3a illa més gran de NZ.

Stewart Island és coneguda per la seva fauna. En certs punts de l'illa es poden veure kiwis de dia. Hi ha molts tracks de 3 a 7 dies. Nosaltres només ens hi passem 5 horetes i fem una caminadeta per allà fins arribar a un far.

A quarts de 5 ja estem de tornada a Bluff.

Anem a dormir a Kaka Point. Busquem alberg i acabem dormint a casa d'una família que té com una unitat amb 2 llits, cuina i bany. La família és molt acollidora, i ens indica un lloc on podem anar a veure una família de pinguins l'endemà a les 7 del matí.

Doubtful Sound

El dijous al matí abandonem Queenstown, la capital per excel·lència dels esports d'aventura. Queenstown em recorda una mica a Andorra, enmig de les muntanyes, ple d'esquiadors, botigues d'esports...

A les 6 agafem el cotxe i ens dirigim cap a Fiordland, exactament Doubtful Sound. És el segon fiord més gran de Nova Zelanda, però no tan visitat com Milford Sound ja que és més difícil accedir-hi. En el nostre cas va ser diferent, per anar a Milford es necessitaven cadenes, ja que havia nevat molt els últim dies.

Per arribar al fiord primer travessem amb ferry el Lake Manapouri, el qual té una estació hidroelèctrica a la part mé sud.

Un cop travessem el llac ens espera un autobús que ens portarà fins a l'inici del Doubtful Sound. De camí ens trobem amb vàries waterfalls.

Al fiord fem una volta amb barco durant unes 3 horetes. Està tot molt emboirat, molt místic, i plou de tant en tant... Però tot i així té el seu encant (o això ens posem al cap...).

fur seals colony

baixa aigua de tot arreu

Per acabar la jornada anem a visitar l'estació hidroelèctrica del llac Manapouri.

kea

Anem a dormir a Invercagill.

I did it! It was sweet as!!! :-)

A les 7 del matí em toca el despertador. Em llevo i deixo la pupilla i la mayola dormint. Amb mal de panxa de cagarrines esmorzo una miqueta i me'n vaig cap al punt de trobada.

Allà em pesen i m'apunten un numero a la ma. Al cap de mitja hora em criden i agafo un bus que dura mitja hora cap al destí...., Nevis Valley, una vall on han fotut 4 cordes i una cabina al mig...

Allà em tornen a pesar, m'apunten el pes a l'altre ma i em donen la targeta d'embarque... PEr arribar a la cabina hi ha com una cistelleta que et porta fins allà.. això ja comença a escagarrinar una mica.

Un cop a la cabina, es va tirant tothom (va per pes), i jo soc la última... 

Em criden, i em posen a una cadira que sembla la cadira de la mort. 

Em lliguen ben lligada i amb pas de pinguins vaig cap a la passarela...

3, 2, 1... hasta luego... 

134 metres... el bungy més alt de nz!! The best thing ever... bru - tal!!!!!
El video a la tornada, que pesa massa!