Catalans a Coromandel

Divendres a les 9 arribem al Cat's Pyjamas, a Whitianga, Peninsula de Coromandel. Expedició formada per Laura Logroño, Gerard Pamplona, Dori Àustria, Daniel Kiwi, MuraKiwi, KiwiGrau i un cop arribats, ens trobem a la Mercè. Fa cosa de dues setmanes el Faluc em va enviar un link de la Vanguardia on sortia un escrit i el blog de la Mercè, una barcelonina que està viatjant de moment per Oceania. El Morató contacta amb ella a través del blog i ens trobem a Coromandel per passar el cap de setmana junts. 

La Peninsula, forma una barrera natural que protegeix el Golf de Hauraki, on es troben les diferents illetes prop d'Auckland. El dissabte arribem fins al nord de la peninsula, conduint per Gravel Roads, o així n'hi deia en Daniel. Conduim gairabé sols per la costa oest. Les vistes son immillorables, l'aigua blava del pacífic contrasta amb el verd dels prats on pasturen ramats de bestiar. 

catalans a NZ

Topem amb una espècie de temple budista.

oummmm...

A mig fer trobem una platja solitària on parem a dinar i a fer un bany en ple mes de maig (novembre a l'invers).

Un cop arribem al punt més al nord ens n'adonem que no podem seguir la carretera baixant per la costa est, així que toca desfer camí. 

aquest cop anem amb una van

Rally NZ per arribar a temps per veure the sunset in Coromandel Town.

Diumenge ens llevem ben dora i anem a la Hot Water Beach. Tenim marea favorable (marea baixa) de 2/4 de 8 a 2/4 d'11 del matí, cosa que no va passar quan vaig visitar aquesta platja el mes de febrer. Així que podem gaudir de les aigues termals. Arribem, lloguem dues pales i ens posem a foradar la sorra, d'on surt aigua a 64ºC. Ens muntem un mini spa natural on hi passem vora una hora. Fotos coming soon... estan a la càmera de la Mercè.

Anem a dinar a Cathedral Cove, una platja que no té desperdici.

in NZ all is green, even the rocks

a punt per jalar

Havent dinat ja marxem cap a Auckland. Al tornar, de cop i volta, observem els progressos del nou tractament anticalvície d'un component de l'expedició...

Campions!!!!

¼ de 5 del matí, dutxa ràpida, 2 gots de suc de taronja i ràpid cap al City Lodge, que a les 5 comença el partitttt!!!! A la mitja part ja ho veiem clar i encetem el cava, cosa que no s’ha de fer mai... Morat i una servidora anem ben equipats per l’ocasió...

I finalment CAMPIONS :)  :)  :)  :)


Quan s’acaba el partit rebo un email molt bonic dels Grau.

(xin xin)

By the way, aquesta setmana, dimarts vam anar al cine uns quants del cole, a veure “Boy”, una pelicula novazelandesa. Sometimes difícil d’entendre l’accent novazelandès, però agafada la linia general. Dimecres Karaoke Night amb l’Anne i les seves companyes de la uni. Jo vaig fer una mica el pena.... tot s’ha de dir. I el cap de setmana per Auckland. Divendres sopar amb Laura (Logronyo) i Patricia (Madrit) a un Thailandès. Tot i sopar amb espanyolites, all the conversation in english, of curs. Dissabte vaig per tercer cop a Rangitoto, al final m’hauran de fer el VIP. El dia comença bé, però a mig fer se’ns fot a ploure a bots i barrals i ens acabem refugiant a les Lava Caves, on dinem. Després de Rangi, dutxa ràpida i sopar al City Lodge, i festa pel Harbour. Gran nit!! 

Aquí fotos de l'excursió:

(biòleg sherpa analitzant el terreny)

(joon + hassan, som-hi!)

(nelly feliç la maleta fa... se'n va cap a la selva...)

(hiiiii!)

(espeleologia team!!!)

(bots i barrals)

(sky line)

(relax)

I per acabar una vista de l'sky tower acabada de fer, amb la lluna de fons =)

Bora nit 

Tongariro Alpine Crossing

El dijous l’home del temps pronosticava dissabte mig emboirat - mig assolellat, així que a l’acabar de l’escola vam anar a llogar un cotxe per l’endemà i reservar el Backpackers per anar a fer una de les millors caminades d’un dia de NZ (i perquè no, del món...).

Així mateix, dijous vam fer la festa d’inauguració del meu nou piset. Vam passar una molt bona estona =)

El divendres havent dormit i havent dinat marxem cap al Parc Nacional Tongariro, aproximadament a la meitat de la illa nord. El camí és llarg, però gràcies als dos conductors, el Sr. Sherpa, altrament conegut com Gerardo, i el Sr. Morat arribem a puèstu cap a les 9 del vespre. Viatge sense radio ni cd, però comptem amb la presència del Dj. Frank, vingut directament de Illa Reunió (La France), que ens amenitza el viatge amb el seu apreciat Ipot. Sopar de regiment, frankfurts + pa de motlle..., per agafar forces per l’endemà. Havent sopat preparem els sandvitxos per la travessa i cap a fer nones, que el despertador sonarà a les sis tocades del matí.

El dissabte el matí esmorzem admirant la sortida del sol amb el volcà Ngauruhoe de fons (Mordor).

Comencem la caminada per zona volcànica després d’uns 10 minutets amb autobús fins al punt de sortida. 

(preparats, llestos, jaaaa)

Primeres dues hores fatigants... el sherpa marca un ritme difícil de seguir, i per acabar-ho de rematar tot puja i esta ple d’esgraons.

 (hurry up Grauuu)

Un cop superades les dues primeres hores la cosa sembla més assequible. Arribem a un cràter enorme...

Agafem un desviament que ens porta fins al cim del mon Tongariro, 1.967 m (punt més alt), i sumem 3 km’s més al nostre recorregut. Un cop dalt desplego la meva companya de viatge :-)

Desfem el camí i arribem al Red Crater.

De baixada ens topem amb els llacs d’esmeralda. Pudor d’ous podrits com a Rotorua.

(dreta, esquerra, amunt o avall...??)

(vistes del cràter vermell)

Parem a dinar al costat d’un altre llac, i tot seguit ja tirem avall, observant a la llunyania el llac Taupo, i més fumaroles dels diferents volcans.

(mmm.... estavem afamats!!!)

(ooohhhh....)

(cap avall - nens)

(nenes)

(sherpa)

(el 25 de desembre, fum, fum, fum)

A les 4 de la tarda arribem a baix. Una jornada inolvidable!

(sempre amb el Barça)

(mapilla de la travessa)

Sopem menjar sherperià, ..., guerra de coixins i a dormir!

Diumenge decidim anar a Orakei, una zona termal a prop de Taupo. De camí parem a estirar les cames i fer 4 fotos al llac.

A Orakei agafem un mini ferri que travessa un mini llaquet i passegem pel parc termal.

Trobem un parell de personatges:

Home - roca elefant

I de sobte, amagat dins de la seva cova, en Gollum

Arribem a Auckland cap a les 8 del vespre, després de parar a visitar el nostre amic McDonald's.

Ah, i s'accepten comentaris, no m'agrada parlar per les parets...

Fins a la següent entrada :-)