Visites 2a part

El dijous vam anar a sopar al poblat maori. Ens van rebre 7 maoris amb canoa arribant pel riu. Tot molt mistic. I llavors ens van fotre a un centenar de turistes a dins duna carpa maori i van apareixer a "l'escenari" uns 15 maoris, 4 dones i la resta homes, amb un caporal. Van cantar, ballar i finalment van fer la haka. Ens van tenir una hora entretinguts, pero tot bastant turistic. Un cop van acabar el jaleo, vam anar a sopar el tipic "hangi". És xai, pollastre, patates i una especie de moniatos tot cuit a sota el terra, i es cou amb lescalfor de les pedres volcaniques. El menjar correcte.

(haka)

(hangi)

Havent sopat vam veure kiwis!!! Ens vam portar a una espècie de zoo (Rainbow Springs), i vam poder observar els kiwis en activitat, ja que són nocturns. Això sí, en una gàbia a la que vam poder entrar.

L'endema ens vam llevar dora i vam anar cap al Tongariro National Park. De cami vam poder observar la immensitat del llac Taupo, amb els volcans del tongariro n.p. de fons. 

Vam arribar al parc al migdia. Alla ens esperava el nostre hotelet, el Chateau Tongariro. Un hotel que es va construir al 1929, i diuen que es l'hotel mes amb mes bones vistes de tot nova zelanda. Realment la situacio era immillorable.

Descarreguem maletes i ens dirigim a pujar al volca ruapehu amb telecadires (a l'hivern es una estacio desqui). Sem fa estrany pensar que a l'hivern s'ompla d'esquiadors, ja que tot son roques volcaniques d'un tamany forsa gros. Des de dalt del telecadira podem veure tota la zona del Tongariro national park, format pel mont ruapehu, el tongariro i el Ngauruhoe (volca conegut per la triologia del senyor dels anells).

A la tarda fem una caminada de 6 km's pel parc, on podem veure unes vistes molt boniques del volca Ngauruhoe, i tambe veiem unes cascades. Sopem a l'hotel i anem a fer nones.

 

L'endema ja agafem carretera direccio Wellington. Pel cami volem pujar al Ruapehu per l'altre costat, ja que la Katarina, la meva mare del homestay m'ho va recomanar, ja que ella va estar treballant alla uns 10 anys. Anem a una gasolinera perque ens indiquin com arribarhi i ens pregunten que sens hi ha perdut alla, que el dia esta molt tapat i no veurem res. Ho deixem correr i seguim direccio wellington. Al cap d'unes 4 hores conduint per carreteres de mala mort, plenes de camps amb xais i vedellets hi arribem. 

Per comensar la visita a la capital agafem el cablecar, un funicular que ens puja a un turonet on podem divisar tota la ciutat i el mar de fons. Un cop dalt fem un volt pels jardins botanics. Sopem al port.

Avui ens haviem guardat el dia per anar a fer compres per la ciutat, pero, ens llevem i tot tancat. Diumenge de pasqua! Aixi que anem a visitar el museu, el Te Papa. El museu es molt interessant pero el visitem rapid. Dema potser m'hi tornare a passar un ratet. Hem dinat a un Irish Pub, i ara els pares ja han marxat. Jo estic a un Backpackers despres d'haver fet un altre tomb per la desertica wellington. Suposo que en dies normals hi ha mes ambientet.

Fotos quan escrigui des del meu ordinador. By the way, perdo per les faltes, a aquest teclat no hi ha accents ni c trencada.

Per cert, avui hem canviat l'hora. Horari d'hivern. Ara ens en portem 10 enlloc de 12. Mes dificil fer la conversio... tot i que res de l'altre mon.