Pages

dissabte, 28 d’agost del 2010

Yellow-eyed Penguins, Nugget Point, Moeraki Boulders, Dunedin

A les 6 del matí sona el despertador, ens fotem un cafè ben carregat i anem cap a la zona on ens van indicar els de la familia.

Arribem i ja hi ha 2 pinguins a la roca que ens van indicar. Al cap d'un ratet es van despertant els altres. N'arribem a veure uns 15, i veiem els més valents tirant-se al mar per anar a pescar.




La zona que ens han indicat està a prop del Nugget Point, on ens hi arribem per veure les vistes.






A quarts de 9 del matí anem cap a la unit a esmorzar com déu mana i a carregar el cotxe destí Moeraki Boulders, unes pedres gegants rodones que s'han format per l'erosió del mar i l'acumulació de sediments. Tenen un significat molt especial pels maorís.


vistes des de la unit

Moeraki Boulders





Dinem un hot dog a una terrasseta que hi ha per allà i a la tarda anem cap a Dunedin, on fem un tomet pel centre.

estació de tren


Fem un sopar molt sa, salted peanuts, olivetes, i guacamole casolà amb natxos, tot acompanyat amb la nostra patriconadora, Tui. Per acabar el dia, partideta de Pictionary.




divendres, 27 d’agost del 2010

Stewart Island

Avui al matí ens llevem i anem cap a Bluff, on s'agafen els ferris per anar cap a Stewart Island, la 3a illa més gran de NZ.


Stewart Island és coneguda per la seva fauna. En certs punts de l'illa es poden veure kiwis de dia. Hi ha molts tracks de 3 a 7 dies. Nosaltres només ens hi passem 5 horetes i fem una caminadeta per allà fins arribar a un far.








A quarts de 5 ja estem de tornada a Bluff.




Anem a dormir a Kaka Point. Busquem alberg i acabem dormint a casa d'una família que té com una unitat amb 2 llits, cuina i bany. La família és molt acollidora, i ens indica un lloc on podem anar a veure una família de pinguins l'endemà a les 7 del matí.



dijous, 26 d’agost del 2010

Doubtful Sound

El dijous al matí abandonem Queenstown, la capital per excel·lència dels esports d'aventura. Queenstown em recorda una mica a Andorra, enmig de les muntanyes, ple d'esquiadors, botigues d'esports...

A les 6 agafem el cotxe i ens dirigim cap a Fiordland, exactament Doubtful Sound. És el segon fiord més gran de Nova Zelanda, però no tan visitat com Milford Sound ja que és més difícil accedir-hi. En el nostre cas va ser diferent, per anar a Milford es necessitaven cadenes, ja que havia nevat molt els últim dies.

Per arribar al fiord primer travessem amb ferry el Lake Manapouri, el qual té una estació hidroelèctrica a la part mé sud.

Un cop travessem el llac ens espera un autobús que ens portarà fins a l'inici del Doubtful Sound. De camí ens trobem amb vàries waterfalls.


Al fiord fem una volta amb barco durant unes 3 horetes. Està tot molt emboirat, molt místic, i plou de tant en tant... Però tot i així té el seu encant (o això ens posem al cap...).



fur seals colony




baixa aigua de tot arreu


Per acabar la jornada anem a visitar l'estació hidroelèctrica del llac Manapouri.



kea

Anem a dormir a Invercagill.



dimecres, 25 d’agost del 2010

I did it! It was sweet as!!! :-)

A les 7 del matí em toca el despertador. Em llevo i deixo la pupilla i la mayola dormint. Amb mal de panxa de cagarrines esmorzo una miqueta i me'n vaig cap al punt de trobada.

Allà em pesen i m'apunten un numero a la ma. Al cap de mitja hora em criden i agafo un bus que dura mitja hora cap al destí...., Nevis Valley, una vall on han fotut 4 cordes i una cabina al mig...


Allà em tornen a pesar, m'apunten el pes a l'altre ma i em donen la targeta d'embarque... PEr arribar a la cabina hi ha com una cistelleta que et porta fins allà.. això ja comença a escagarrinar una mica.

Un cop a la cabina, es va tirant tothom (va per pes), i jo soc la última... 

Em criden, i em posen a una cadira que sembla la cadira de la mort. 




Em lliguen ben lligada i amb pas de pinguins vaig cap a la passarela...



3, 2, 1... hasta luego... 







134 metres... el bungy més alt de nz!! The best thing ever... bru - tal!!!!!
El video a la tornada, que pesa massa!

dimarts, 24 d’agost del 2010

Fox Glacier

Avui toca anar al Fox Glacier. A les 9 del matí agafem un helicopter que fa una volta pel Fox Glacier i Mount Cook (pic més alt del país), i fem una aturadeta a dalt de tot per trepitjar neu. Les vistes són espectaculars. Es pot veure el mar des de les muntanyes nevades.






Després de l'helicopter anem a fer una caminadeta pel Fox Glacier amb els Morats que ens els trobem que sortien de l'helicopter abans de nosaltres.






Quan acabem la caminadeta anem a fer un cafetó pel poble de Fox Glacier i llavors ja encaminem cap a Queenstown. A mig fer parem a les blue pools i fem una caminadeta per allà.

A les 7 de la tarda arribem a Queenstown havent parat a un llac a fer un picnic per dinar.





dilluns, 23 d’agost del 2010

Punakaiki - Pancake Rocks & Blowholes, i Lake Matheson

Després d’esmorzar anem cap a les Pancake Rocks. Fem una passejadeta de mitja horeta.





Tot seguit anem baixat per la costa oest amb unes platges majestuoses.



Dinem a Hokitika, a una platgeta amb un super picnic. Ahir vam comprar 3 tuppers així podem dinar de barato. Verdureta amb tonyina i fruita.














A la tarda ja arribem a terra de glaceres. Primera parada al Franz Josef Glacier. Anem al pàrking i per veure la glacera hem de fer 1 hora i mitja a peu. Ens retirem, ja que volem arribar a Fox Glacier. Al parking veiem el nostre primer Kea, un ocellot verd que sembla un lloro.



Arribem a Fox just per fer una excursioneta pel Lake Matheson, on hem de veure reflectats els alps. No fa gaire bona pinta al prinicpi, però el final els núvols marxen i podem fer 4 (o 40) fotos. Allà ens trobem els Moratons altre vegada!












De camí a Fox Glacier tenim un moment de pànic. La carretera passa per un pont d enomés un carril que és compartit amb el tren...