Primer de tot, fot una rasca... dormo amb 3 mantes... Els matins cada dia estem zona zero. I per les catalunyes onada de calor, no?? A gaudir-la!
A l’escola aquesta setmana el dimarts a la tarda fem un taller de cuina amb la Wendy, la dona d’un professor. Cuinem muffins amb fruita, molt bons. El dimarts també és el comiat d’un brasiler que vaig conèixer a Auckland i me l’he tornat a trobar per aquí a Chch altre vegada. Així que toca anar de festeta un ratet, abans però, l’Alvaro (madrilenyu) i jo cuinem 3 truites de patates i fem un soparet a casa seva.
El dijous em llevo a les 5 del matí perquè vaig prometre als 2 Alvaritos-espanyolitus que els acompanyaria a veure el partit de “la roja....”. Així que em toca complir amb la meva paraula... i a les 6 ja estem al bar per agafar lloc, no es dongui el cas que haguem d’estar de peu a aquestes hores. El bar està ple d’alemanys, i pocs espanyolitus. Els alemanys es passen el partit cridant com bojos a la mínima que tenen una mica de joc. Marxen tots ben mustis. Allà coneixem una asturiana que està vivint des de fa 4 anys a NZ amb un kiwi. Hem quedat per veure el partit de demà amb ells. Go N........., go!
Divendres al vespre un altre festa de comiat, aquest cop d’un xilè que esta treballant per aquí i que canvia de ciutat i se’n va cap a Wellington.
Dissabte en principi havia d’anar d’excursió al centre de la illa sud amb uns quants del cole, pero els molt inconscients lloguen un cotxe de 8, i som 9... em nego a anar-hi... només falta que ens estimbem! Així que em quedo per Chch.
A primera hora del matí parto amb el Flaustaff, que acaben de fer el concert de celebració dels 10 anys, concert al qual no puc assistir. Aconsegueixo parlar amb ells amb web cam, tot i que jo no els puc veure. Va ser molt bonic... quins records!!! 10 anys, sembla ahir que feiem els primers assajos a l’escola de música.... :-) Em comenten que el concert ha estat un èxit, tota la sala plena, i que fins i tot li han fet caure la llagrimenta al Joan... snif snif... Em passen pel cap mil i un moments, concerts a la sala de plens, vallgorguina, viatge vall d’aran, assajos fins les tantes de la nit, viatge a alemanya, 11’s de setembre per st feliu, casaments, font del lleó, festa de l’aigua amb els blancs, moià amb la fura dels baus, sopars, ..., i sempre acompanyats amb les nostres flautes.
Tot seguit, tal i com diu el nom, és dissabte i faig una mica de dissabte.
Després marxo cap a Sumner beach, a mitja horeta amb bus del centre de la ciutat, platja que em va recomanar en kiwi Daniel. Arribo i me’n vaig a dinar a una terrasseta que dona a la platja, fish&chips + capuccino, tot admirant la grandesa de l’oceà, i la brisa marina.
Havent dinat passejo per la zona on està ple de gent fent surf, corrent, patins en linea... tothom molt esportista!
Trec el meu llibre i llegeixo una miqueta per esperar la posta de sol (estic batent el meu record de postes de sol... he passat de 0 o 1 per any, a mínim una per setmana....). Les imatges sempre valen més que mil paraules.
Al vespre em quedo per casa i mirem el partit dels All Blacks – Sudàfrica amb en Leo (franxute de casa) amb 4 cervesetes. Victòria dels All Blacks sense cap mena de problema.
Avui volia anar a visitar una altra zona de la ciutat, però m’he quedat a fer una mica el gos... em llevo a les 12. Esmorzo, dino, i reviso tots els diaris i videos de la manifestació... Som una nació, nosaltres decidim.
Al menjador de casa hi tenim exposada la senyera i el koreà sempre que em veu em diu que no em preocupi, que ja ha fet la pregaria diària de 5 minuts... jiji
A la tarda surto a passejar per la ciutat, ja que fa molt bon dia. Faig una mica de gasto i torno cap a casa, que el sol ja marxa i comença a sortir el vent gèlid.
