Dilluns va ser Queen's Birthday, pel que teniem cap de setmana llarg. I perquè no, el vam allargar un altre dia. Divendres al matí marxavem, Murakiwi, Sherpa & Dori, cap a Taranaki, a fer una caminada de 2 dies pels voltants d'aquest volcà. Conduim gairabé tot el dia (està llunyot). Quan estem a punt d'arribar podem contemplar la inmensitat de la muntanya (únic moment del cap del viatge que la veiem....).
Mont Taranaki nevat al fons.
Intent de veure el Sunset... arribem tard.
Arribem a "l'alberg" que ja és de nit. Més aviat és un refugi. Per entrar hem de fer com una gimcana, anar a buscar les claus a una caixa forta, obrir una tanca, tancar-la... i cap al refugi. Entrem i fot una rasca que fa por. Descarreguem el cotxe, encenem els 2 únics radiadors que hi ha i anem cap al supermercat més proper (mitja hora en cotxe) i agafem provisons pels següents 3 dies.
passar gana, no en passarem
Al tornar del supermercat intentem atropellar un possum, però s'escapa i s'enfila a un arbre...
A la nit preparem sandvitxos per la travessa de l'endemà, sopem salsitxes (aquest cop amb mostassa també, quin luxe), i preparem la motxilla per passar una nit fora de "casa", a un altre refugi que ens hem de trobar a mig del camí. Havent sopat apareixen una colla de mossos que faran el pic (van ben equipats amb grampons, pells de foca, ... ja que esta nevat a dalt).
Dissabte ens llevem, i mentre esmorzem podem contemplar les vistes del Park Nacional del Tongariro (veure unes entrades més avall, fa cosa d'un mes vàrem fer la Tongariro Alpine Crossing).
cim del taranaki, mig emboirat
Abans de començar la travessa anem al centre d'informació per comprar els tiquets del refugi on ens hem de quedar a dormir i per comprovar si el temps ens és favorable. La dona ens avisa que s'esperen pluges torrencials per diumenge, i que pot ser perillós ja que hem de creuar molts torrent.Ens recomana que abandonem la idea de fer la travessa de 2 dies, pel que li fem cas i ens decidim a fer un tros i tirar enrere i anar a dormir al mateix lloc.
Comencem a quarts de 9, i la boira ja ens comença a tocar els collonets. Les vistes una mica "entelades....".
molt bonic.
El camí a més no és fàcil. Hem de creuar unes quantes zones de roques considerables "nobody said it was easy....".
Com ho encarem això....?
Al cap de 4 horetes caminant sense disfrutar gaire arribem al Holly Hut on ens mengem els sandvitxos i sopeta calenteta que ens prepara el nostre guia particular. Mmmm....
Havent dinat anem cap a veure unes cascades que ens han dit que estan tan bé. Després de mitja hora baixant esgraons (o my god, els haurem de pujar........ argh....), arribem i... decepció.
St, Miquel del Fai li dona mil voltes!!
Desfem camí fins arribar a l'alberg. El camí de tornada es fa interminable.
Arribem i ens espera el millor moment del dia, després de 9.560 esgraons sota la boira i la pluja, dutxa d'aigua calentaaaaaaaaaaaaaa!!! Sopem, 4 birres i a dormir!
Preparant el sopar a costat d'un dels 2 mini radiadors... Quin fretttt!
Diumenge ens llevem i fot un temporal de mil dimonis. Passem el matí a la galeria d'art de New Plymouth. Enganxem amb una ruta guiada, i ens hi passem vora dues hores.
Al sortir agafem el cotxe i anem cap a Raglan, poble conegut per l'activitat surfera. A mig camí parem a una platja que en diuen The Three Sisters. Dinem pasta.
L'estimat sherpa disposa de camping gas!!!
A Raglan ens allotgem a un Backpacker que està a dins d'un camping. Volem anar a prendre algo, però estem tan cansats que ens quedem a fer el talòs per allà.
Sembla que el tractament va fent efecte, surten ben llargs.
Dilluns matí visitem la platja, caminem amunt i avall, veiem com fan kitesurf, i tornem cap a Auckland, tot conduint per La Comarca.
Raglan Beach
Peus passats per aigua.
Com sempre, immensitat....
La Comarca :-)
