Antarctic Centre + Mount Cook

Dimarts vaig anar a l'Antarctic Centre amb els del cole. 

Vam obtenir un descompte considerable, gairabé un terç del preu. Un cop arribats vam veure un video de l'Antarctica. Dades interessants:

• Temperatura més freda: -89ºC (A l'estació Russa -centre del continet-. Els humans només podrien sobreviure un minut)
• Temperatura més freda al centre de recerca de NZ: -50
• A l'estació de NZ tenen un camp de golf i de rugby
• A l'hivern el continent dobla la seva superfície ja que tot el mar del voltant es gela (amb un gruix de 1,8m)
• Si vius allà durant un període considerablement llarg et comencen a creixer els pels de tot arreu de forma desmesurada, per combatre el fred.
• Si et deixes la finestra "de casa" oberta només 2 cm quan tornes tot està petrificat, bé gelat, i cobert de neu...

Després del video anem a experimentar tormenta arctica. Ens donen uns anoraks i entrem a una habitació amb neu que està a -8. De cop i volta comença a bufar un vent molt fort i arribem a -20. 

(amb l'Ida d'Àustria i la Sandra d'Holanda)

Al centre també tenen pingüins, però just estaven netejant la piscina perquè havien trobat alguna partícula estranya, i tenien tots els pingüins fora. Tot i així ens en van treure 2 perquè els veiguéssim.

 

El divendres toca irish pub amb els del cole. Ens trobem allà a les 5 de la tarda, que hi ha happy hour fins les 7. Els cabronets del bar ens treuen pizza i salsitxes perquè piquem una mica, però eren blanques (cobert de sal!). Quina setttttt..... Grrr.... A les 11 vaig cap a dormir ben contenta. 

Dissabte el matí me'n vaig cap al Mount Cook amb un mini bus que he contractat des del cole. Allà m'hi trobo una taiwanesa que també va al meu cole, i 3 saudís i 5 catalans.

Primera parada per fer un tè i estirar les cames. Tot seguit a les 12 arribem a Lake Tekapo, amb els alps de fons nevats. Aprofitem i dinem allà.

(amb l'Eunice)

(posaria la ma al foc que és l'església amb més bones vistes del món...)

Després de dinar parem a Lake Pukaki, característic pel color de l'aigua. En teoria hauriem de veure el Mt. Cook a la llunyania, però està una mica ennuvolat.

A les 3 arribem al park natural del Mt. Cook, muntanya més alta de Nova Zelanda, 3.754m. Fem una caminada per Hooker Valley per veure'l ben d'aprop, però durant tot el dia hi ha hagut boira sobre, i no l'aconseguim veure. Tot i així la caminada val molt la pena. Veiem una glacera, un llac, passem per ponts penjats i veiem el riu d'on baixa milky water de la glacera.

Tot seguit anem cap al backpacker i el mr. ens té preparat un pica pica que no té desperdici. Paté, formatges, torradetes, patatetes, cervesa, coke, ... Després d'agafar gana ens posem a cuinar macarrons a la bolonyesa. ens queden boníssimsssssss!!!! Havent sopat juguem una mica a cartes i a fer nones.

(tot el grupillu)

Diumenge al matí iniciem el retorn cap a Christchurch via Oamaru. First stop: presa de Benmore. La presa més gran del país, inaugurada el 1999. 

 

Tot baixant pel riu em sorprenen la quantitat de preses que trobem, i és que el 75% d'energia de NZ és hidràulica.

A l'hora de dinar ja arribem a la costa, a Oamaru. El poble és conegut pels pingüins blaus, però no n'aconseguim veure cap!! Són molt timids. Això sí, veiem 3 foques prenent el solet. Fem un volt per la platgeta, que està plena de Paua's (petxines típiques de nz amb què fan molta joieria). 

(Amb el conductor, que m'agafa molt d'apreci perquè sóc l'única que li riu les bromes!! Jeje! Tenia molta gràcia l'home!!)

(platja amb paua shell)

 

Dinem a Oamaru, poblet victorià amb molt d'encant, i visitem les diferents botiguetes d'artesania local. A les 6 ens plantem a Chch altre cop. A lovely weekend!!