Pages

dilluns, 10 de maig del 2010

Tongariro Alpine Crossing

El dijous l’home del temps pronosticava dissabte mig emboirat - mig assolellat, així que a l’acabar de l’escola vam anar a llogar un cotxe per l’endemà i reservar el Backpackers per anar a fer una de les millors caminades d’un dia de NZ (i perquè no, del món...).

Així mateix, dijous vam fer la festa d’inauguració del meu nou piset. Vam passar una molt bona estona =)

El divendres havent dormit i havent dinat marxem cap al Parc Nacional Tongariro, aproximadament a la meitat de la illa nord. El camí és llarg, però gràcies als dos conductors, el Sr. Sherpa, altrament conegut com Gerardo, i el Sr. Morat arribem a puèstu cap a les 9 del vespre. Viatge sense radio ni cd, però comptem amb la presència del Dj. Frank, vingut directament de Illa Reunió (La France), que ens amenitza el viatge amb el seu apreciat Ipot. Sopar de regiment, frankfurts + pa de motlle..., per agafar forces per l’endemà. Havent sopat preparem els sandvitxos per la travessa i cap a fer nones, que el despertador sonarà a les sis tocades del matí.

El dissabte el matí esmorzem admirant la sortida del sol amb el volcà Ngauruhoe de fons (Mordor).





Comencem la caminada per zona volcànica després d’uns 10 minutets amb autobús fins al punt de sortida. 

(preparats, llestos, jaaaa)

Primeres dues hores fatigants... el sherpa marca un ritme difícil de seguir, i per acabar-ho de rematar tot puja i esta ple d’esgraons.

 (hurry up Grauuu)

Un cop superades les dues primeres hores la cosa sembla més assequible. Arribem a un cràter enorme...








Agafem un desviament que ens porta fins al cim del mon Tongariro, 1.967 m (punt més alt), i sumem 3 km’s més al nostre recorregut. Un cop dalt desplego la meva companya de viatge :-)









Desfem el camí i arribem al Red Crater.



De baixada ens topem amb els llacs d’esmeralda. Pudor d’ous podrits com a Rotorua.








(dreta, esquerra, amunt o avall...??)

(vistes del cràter vermell)


Parem a dinar al costat d’un altre llac, i tot seguit ja tirem avall, observant a la llunyania el llac Taupo, i més fumaroles dels diferents volcans.

(mmm.... estavem afamats!!!)

(ooohhhh....)


(cap avall - nens)


(nenes)



(sherpa)



(el 25 de desembre, fum, fum, fum)



A les 4 de la tarda arribem a baix. Una jornada inolvidable!

(sempre amb el Barça)

(mapilla de la travessa)

Sopem menjar sherperià, ..., guerra de coixins i a dormir!

Diumenge decidim anar a Orakei, una zona termal a prop de Taupo. De camí parem a estirar les cames i fer 4 fotos al llac.



A Orakei agafem un mini ferri que travessa un mini llaquet i passegem pel parc termal.


Trobem un parell de personatges:

Home - roca elefant



I de sobte, amagat dins de la seva cova, en Gollum


Arribem a Auckland cap a les 8 del vespre, després de parar a visitar el nostre amic McDonald's.

Ah, i s'accepten comentaris, no m'agrada parlar per les parets...

Fins a la següent entrada :-)

4 comentaris:

  1. Brutal!!! Quin cap de setmana més xulo, Quina passada de vistes, camins i volcans. Jo vull venir!!!

    ResponElimina
  2. Perfecte la caminada. Però, us vau oblidar d'alguna coseta. Amb la tonteria i com qui no vol, jo de vosaltres hagués deixat en Murakiwi abandonat per allà.

    Aquest tio no es treu les ulleres de sol ni per anar a dormir.

    Molt bonics els paisatges..., sobretot, si has vist el Senyor dels Anells. Mordor on viu Sauron, amic de Saruman, i enemic de Gandalf i Aragorn, fill d'Arathorn, net d'Aramis i besnet de Dartacan.

    Au, records des de la Plana que per aquí tenim paisatges de la sèrie Serrallonga.

    ResponElimina
  3. Hola,
    Mentre tu fas escalada, nosaltres anem fent panxa, celebració rere celebració i VINGA.
    Arribaràs a la Terra amb una forma o sharp increïble!!!
    Vinga, cuida't, petonassos
    Tioncis i cousins

    ResponElimina
  4. Hola kiwi grau!

    Sóc en kiwi jordi, germà d'en mura kiwi.

    Espectaculars imatges del Tongariro i rodalies... no obstant, el volcà més famós i més difícil de pronunciar el tenim aquí a Europa: Eyjafjallajokull (i sinó que els hi preguntin als viatgers que han quedat tirat als aeroports per culpa del núvol de cendra).

    Una abraçada des de la Plana i disfruteu del viatge (que pels comentaris i fotos sembla que ho esteu fent!).

    Ah i cuida'm al kiwi de les ulleres de sol!

    ResponElimina