Per no perdre la tradició escapo d'Auckland el cap de setmana. Aquest cop destí Whangarei, 160 kms al nord d'akld. Segons la Lonely planet hi ha la cascada més fotografiada de tot nova zelanda, però no pas la més alta.
Marxem amb l'Anne dissabte al matí. Tenim un backpacker reservat als afores del poble, però just al costat de la cascada. La dona del hostel molt amablement ens ve a buscar a l'estació d'autobus. També hi ha un noi xinès que ens explica que està a Auckland des de fa 3 anys treballant.
Un cop arribats al hostel, ens ensenyen les instal·lacions. Molt bona pinta. Hi ha un espai amb barbacoes, una piscina, un jacuzzi, i les habitacions molt correctes. Com que hem vist la barbacoa decidim anar a comprar al super un bon steak per sopar.
Dinem 4 merdetes del super i anem cap a veure la cascada. Està ple de nens maoris fent el boig pel riu... tirant rocs als ànecs, tirant troncs com si fossin llances per la cascada, enfilant-se pels arbres, corrent i fent crits, evidentment en maorí. Agafem un caminet i de sobte...
Seguim el caminet, ja que s'arriba a un bosc amb kauris i a una altra suposada cascada. L'altre cascada resulta ser com una pixarada d'ocellet. Deduim que és una cascada perquè hi ha un cartell...
A la tarda ens relaxem a la piscina, i tot seguit ens diposem coure els dos steaks i les patates a la BBQ. Sopem tranquilament tot xerrant amb una altra alemanya, 2 suecs i 2 finlandesos.
Diumenge anem cap a Whangarei poble. Volem fer kaiak però hi ha marea baixa i no podem. Fem un bon esmorzar british amb ous, bacon i formatge, i anem a passejar pel poble i a fer quatre compres. Primera parada al supermercat. Supermercat ENORME, tan enorme, que la nevera amb formatges, iogurts, etc... és una habitació nevera!!! Mai ho havia vist!!! Estan xalats. La gent entrava ràpid i fotia el camp, perquè feia un fret...
El poble té molt d'encant, tot i que ens pensavem que seria bastant ronyós. Els carrerons són molt acollidors i està ple de botiguetes i parcs.
En un dels parcs hi ha un hivernacle amb tot tipus de falguera i orquídes. També visitem una comunitat de hippies-frikis-artistes que tenen tot de "cases" on exposen les seves obres d'art. Interessant.
El poble té molt d'encant, tot i que ens pensavem que seria bastant ronyós. Els carrerons són molt acollidors i està ple de botiguetes i parcs.
A les 6 de la tarda agafem el bus retorn Auckland.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada